Un ajuntament no té un sol públic
Joves que miren Instagram, gent gran que llegeix el ban o escolta la ràdio, famílies que esperen l’avís de l’escola pel WhatsApp, comerços, associacions… Una mateixa informació s’ha de contar de maneres diferents segons qui l’ha de rebre.
Cada canal té la seva funció
- El web és el lloc de referència: hi ha d’haver la informació completa i els tràmits.
- Les xarxes socials serveixen per arribar ràpid i mostrar un poble viu.
- Els grups i canals de WhatsApp són per a avisos pràctics i curts.
- El ban, els cartells i les pantalles arriben a qui no és a internet.
- La premsa local i la ràdio expliquen amb context els temes importants.
Una regla que ens funciona: tot el que es publica a les xarxes ha de tenir una versió completa al web.
Planificar per no anar a remolc
Un calendari anual amb les dates fixes (festes, fires, terminis d’impostos, inici de curs, matrícules) evita moltes presses. Cada setmana convé repassar què toca, qui ho prepara i per quin canal surt.
Una sola veu, encara que hi parlin molts
A un ajuntament hi ha batlia, regidories, personal tècnic… La comunicació institucional ha de tenir un estil reconeixible: la mateixa manera d’escriure, la mateixa imatge i un català clar. I cal separar bé la informació de servei, que és per a tothom, de la comunicació política.
Errors habituals
- Publicar l’avís el mateix dia que passa la cosa.
- Cartells amb massa text.
- Deixar sense resposta els comentaris i els missatges.
- Que cada regidoria comuniqui pel seu compte, sense coordinació.
Per què ens interessa
Feim feina amb institucions públiques i ho veim cada setmana: quan la comunicació s’organitza, la gent està més ben informada i hi ha menys «jo no ho sabia».